La publicitat, un pas endavant


La publicitat sempre va un pas endavant…fins que no es demostri el contrari, en tant a l’anàlisi de tendències, és cert. Són els primers interessats e saber què està passant i què passarà…per què … a qui… com.

És normal, la finalitat darrera del sector es pot resumir en una paraula: vendre. Ho fan analitzant el mercat, als seus consumidors, franges geogràfiques, casuística sòcio-econòmica, on i quan. Allò que em pregunto una vegada i una altra és si la resta de sectors estan fent el mateix: o és que la pressió per arribar als seus usuaris, convèncer els seus clients, no és la mateixa?

Quan explico anàlisi de tendències, sempre faig un especial èmfasi en què es tingui sota vigilància a una sèrie de col·lectius que en solen ser creadors i difusors (a més de conèixer molt bé al potencial usuari) i un d’aquests col·lectius és, precisament, el dels publicistes. Independentment de la creativitat d’una campanya (davant de la que “em trec el barret”) s’ha de veure què més t’està dient.

Aquesta darrera setmana em vaig topar amb el següent anunci de Coca-Cola ..

Allò que jo vaig llegir entre línies (i corregiu-me si m’equivoco) és, entre d’altres coses, un sentit d’híper saturació per part de la majoria d’usuaris enfront de l’allau de gadgets, tecnologia, apps, xarxes socials, etc… aquest anunci no és casualitat, perquè ja fa massa temps que investigadors socials venen avisant sobre la necessitat d’investigar com usuaris que pertanyen a moltes tipologies absorbiran, faran servir i assumiran aquesta allau…. qui els entengui, vendrà més.

Som-hi amb els exemples:
Us ensenyo una foto que, en un principi, pot semblar divertida (i ho és), que resumeix molt bé a què s’enfronta un sector poblacional, el de la gent gran, davant d’aquesta allau de tecnologia que està envaint la seva vida i el seu espai:
foto mobil iaia -post

Quan vaig fer aquesta foto, vaig recordar que fa quasi un parell d’anys em trobava a Vantaa, una ciutat a pocs kilòmetres de Hèlsinki, treballant per a un client en un projecte europeu on, lògicament, hi havia molts partners finesos involucrats. A més del projecte en què treballàvem (relacionat amb usuaris, smart home i interoperabilitat), els meus col·legues finesos (que, tot sigui dit, ja comptaven amb equips multidisciplinaris que incloïen no només enginyers, sinó que investigadors socials i dissenyadors, entre d’altres) em van parlar de un projecte que em va fascinar des d’un principi: Caring TV.

Em va fascinar per haver sabut captar les necessitats d’un determinat grup d’una manera tan simple, sàvia i oferir-los una solució tan bona (i això no es fa “observant” un sol usuari de tant en tant, sinó que comporta un treball d’investigació molt més ampli i desconegut que, sorpresa, molt sovint els investigadors socials intentem explicar de forma simplificada per a fer-nos entendre, però que no és tan fàcil com sembla).

Bé, “Caring TV” era un projecte mitjançant el qual persones grans, molt sovint amb problemes de mobilitat (sí, mobilitat és un concepte que va més enllà de dur un mòbil a sobre) interactuaven entre ells , parlaven, rebien inputs dels serveis socials així com dels serveis mèdics. El millor de tot era que no ho feien a través de cap artefacte desconegut per a ells, sinó que mitjançant quelcom amb el qual “s’havien hagut de barallar” durant tota la seva vida: la televisió. Em va semblar una idea fantàstica per a un grup de població envellida, amb problemes de mobilitat i, molt important, que pertanyia a un determinat grup poblacional d’un context geogràfic determinat i amb unes necessitats molt específiques.

Per a qui vulgui veure més enllà, s’adonarà que l’avanç tecnològic té molt més a veure amb variables demogràfiques, geogràfiques, poblacionals i grupals que amb un software/hardware súper evolucionat i en com es realitza la corresponent transferència tecnològica envers mercats i usuaris; molt més a veure amb donar solució a problemes i a necessitats reals de grups socials. És l’usuari i sempre ho ha estat. És que el grup de persones grans no és un target? I que passa amb altres tipologies de grups de usuaris?

Per rematar el festival, l’arribada dels wearables, el IoT (Internet de les Coses), a més dels reptes de tipus tecnològic , no farà més que incrementar aquesta necessitat de coneixement de l’usuari i híper segmentació , més si tenim en compte variables contextuals de tipus econòmic i social que no afectaran a tothom de igual manera i tendències que impactaran els usuaris que hàgiu seleccionat com a target.

S’ha d’entendre l’usuari,el seu entorn, saber analitzar i interpretar tendències,conèixer els stakeholders involucrats en un servei, es tracta d’analitzar i dissenyar des d’una perspectiva holística, multidisciplinària, complexa (que no complicada), abordar un problema de manera molt àmplia. Cap sector escapa a aquest fenomen , ni tan sols el tecnològic, i la informació vàlida serà aquella que se sàpiga interpretar i enllaçar. Per acabar amb el post, us deixo amb una lectura molt recomanable que vaig trobar al bloc de la Harvard Business Review: An antrophologists walks into a bar.

I vosaltres, analitzeu els vostres usuaris? Com ho feu?

Leave a comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *