Coolhunting, projectes i negoci 8


La meva feina em requereix estar investigant de manera continuada. Ho puc fer navegant en el vast món online (primer destriant les millor fonts i després analitzant-les per obtenir insights sobre determinats fenòmens) i ho puc fer també visitant o participant en diferents actes, propostes, jornades, fires i qualsevol mena de manifestacions que em siguin de utilitat o que, en un futur, ho puguin ser per als meus projectes. Dintre de la darrera categoria hi ha la realització de petites immersions urbanes a ciutats o entorns que, per la seva composició, compleixen amb una sèrie de requisits de importància que em permetran veure coses noves, noves pràctiques, idees sobre les què val la pena saber-ne una mica més. El darrer lloc on he decidit fer una d’aquestes immersions no es troba gaire lluny de Barcelona. De fet, és a una hora i mitja (si hi viatgeu en avió).

Per què Torí? Ja feia temps que m’arribaven informacions des de diferents bandes sobre l’efervescència d’una ciutat (i d’una regió, el Piemont) que està treballant en propostes interessants en els àmbits de la innovació, innovació social, alimentació i restauració. Si mai feu mireu els projectes en els quals he estat treballant i en què treballo, la tria d’aquesta ciutat era òbvia. L’empenta final, una conversa amb un retrobat company d’escola que té arrels torineses. Així doncs, maleta i sabates còmodes per caminar molt (i un bon abric) i cap a Torí.

El primer impacte amb la ciutat: molt fred, silenci i una petita nevada. Em deien que millor no anar-hi al gener, quan la ciutat al peu dels Alps es caracteritza precisament pel fred. Però aquest fred ha estat un dels ingredients que m’han fet gaudir, i molt, aquesta visita. Així que quadern de notes, càmeres i mòbil en mà, he anat descobrint, a glops, un dels llocs amb més encant i més potencial del continent. Voltar i voltar, caminar, visitar mercats (com el de Porta Palazzo), entrar a botigues, museus, locals històrics com el caffè Mulassano  , caffè al Bicerin , el restaurant Tre Galline , però també descobrir propostes que conjuguen innovació i tradició com ara el ristorante Monti , llibreries amb títols molt interessants, concerts de jazz dintre de sabateries o la sorpresa de trobar-te amb una escultura interactiva de Marc Didou , “ECO”, al mateix centre de la ciutat. Sense oblidar les moltes mostres d’art urbà presents a la ciutat, per el qual tinc una petita, gran, obsessió (molt en especial com a canal d’explicació de moltes tendències socials, urbanisme i art). El fet és que podria omplir pàgines detallant llocs i experiències, descrivint persones, transcrivint converses, però prefereixo, per a aquest post, resumir aquesta immersió en una sèrie de frases que he trobat al meu quadern de notes.

 

  • Torí t’entra a glops (com la seva cuina, arrelada al territori piemontès). Possiblement no sentis el impacte inicial que sents quan visites altres ciutats italianes com Venècia, Florència o Roma. Vas descobrint la ciutat poc a poc: racons amagats, el seu encant neoclàssic i un punt decadent.
  • Però no ens enganyem: és una ciutat innovadora. De fet, va ser anomenada el passat any 2016, com la segona ciutat més innovadora d’Europa segons els icapital award (The European Capital Of Innovation Award). Només cal fer una ullada a diferents manifestacions artístiques, projectes d’innovació social, disseny, tecnologia i t’adonaràs que la presumpta decadència torinesa és, fins i tot, una mica meditada.
  • Torí traspua història i classicisme per arreu, però també modernitat, amor pels detalls (cosa que em perd), pel bon menjar, el producte de proximitat i la sostenibilitat.
  • Torí és, també, un lloc on automoció, disseny i tecnologia s’han donat (i es donen) la mà durant molts anys.

Em podeu preguntar si  he portat idees des de Torí aplicables a la meva feina: sí que me’n he portat, començant per aquest post. També em podeu preguntar si serveixen aquestes immersions curtes: I tant, t’obren la ment, refresquen conceptes i et donen noves visions.

El viatge a Torí m’ha obert els ulls a fets que ja coneixia – o albirava- i que he pogut veure de primera mà: urbanisme, innovació social, art, disseny, sostenibilitat i alimentació, equilibri entre tradició i innovació, disseny, cura pel comerç que més caracteritza la ciutat  i les zones històriques… són immersions urbanes que et permeten prendre-li el pols a una ciutat i és clar, sempre et quedes amb ganes de més. L’important però, de cara a aquest post, és que trobes informació i obtens insights que et poden ser de molta utilitat per als teus projectes (presents i futurs).


Leave a comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

8 thoughts on “Coolhunting, projectes i negoci

  • Umberto

    Querida Emma, he podido leer este artículo con mucho entusiasmo.
    Estoy de acuerdo contigo, Turín es una de esas ciudades de las cuales en principio, no te llama nada en absoluto la atención, pero poco a poco (como bien escribes) vas descubriendo una pequeña perlita.
    De los sitios que has comentado yo añadiría pasear por Via Po, por il Parco Valentino, tomar un vermut en Caffè Fiorio, visitar el NH Lingotto (la antigua fabrica de Fiat), la Mole Antonelliana o Superga.
    Gracias por el artículo.
    Saludos.

    • emmap Post author

      ¡Muchas gracias por tu comentario! la verdad es que hay mucho por descubrir y ver en Turín y me alegra saber que he podido transmitir, en parte, algo de la esencia de la ciudad.

    • emmap Post author

      Moltes gràcies Àlex per el comentari! Espero seguir en aquesta línia doncs, la de poder explicar històries mantenint el rigor de la recerca. De fet m’arriben sovint inputs de companys sociòlegs sobre el tema: com explicar a un bloc les metodologies i resultats derivats de la recerca, de tal manera que el gran públic es pugui fer una idea de com treballem els sociòlegs. Explicar històries “aterrant” conceptes i metodologies és la millor que se’m acut, per no caure en el parany d’escriure un article científic (que, personalment, publicaria en d’altres àmbits). A mi m’ha funcionat, de moment.

  • Elisabeth Ruiz

    El text és fantàstic i et convida a anar a Torí de totes, totes.
    Haig de dir però que la teva immersió m’ha semblat una immersió turística, d’espectador. Potser m’equivoco, disculpa’m per això.

    Aquestes etiquetes que es pengen a les ciutats (innovadora, cosmopolita, etc.) si bé representen una part de la realitat, no representen tot el que pot ser la ciutat. És més un màrqueting, meditat o no.
    També he fet aquestes immersions curtes en el camp de la cultura, i és parlant amb la gent, fent entrevistes a persones que dirigeixen o gestionen projectes culturals insitu, veient programació teatral o artística d’autors autòctons, quan entenc més bé quina posició ocupen les arts escèniques en aquell lloc que visito. Òbviament aquesta immersió tampoc em proporciona una visió holística del panorama cultural però sí em dóna moltes pistes del que passa.

    No m’interpretis malament, Emma, que m’ha encantat el què dius, i que viatjar mai és una pèrdua de temps ni res d’axò. Només que sóc molt crítica amb etiquetes que es pengen arreu, particularment a les ciutats 🙂
    D’això la Chelo en sap un munt, va fer una tesis doctoral…

    • emmap Post author

      Hola Eli,
      què va! Exacte!
      Les entrevistes les vaig fer (però no surten) igual que el treball de camp i la recerca prèvia… el què passa és que al blog, donat que vull que tothom m’entengui, intento baixar-ho tot molt arran de terra (altra cosa seria fer un article científic, com ja t’he comentat). Els sectors d’anàlisi van ser l’alimentari i el de la innovació social. Donat que porto anys amb el tema del coolhunting (que crec és, sobretot, feina de investigadors socials més que no pas d’altres col.lectius) vull fer-me entendre per tothom (que és un problema que, crec, tenim els sociòlegs com a col.lectiu: el públic en general no sap què fem i sovint, no sé si a tu t’ha passat, et confonen amb un “filòsof”). Per la comunicació, en aquest cas uso tres nivells: si tinc la oportunitat, publico articles de recerca. Per al client, li dono la informació més mastegada i intento fer-la el més comprensible possible. Per al gran públic, com a primera aproximació, storytelling (explicar històries) per donar una visió molt global.
      Bons comentaris!!!!! (tot i que ja sabem que no agradaran a tothom ;-))

      • Elisabeth Ruiz

        Tens tota la raó, Emma.
        Ja sabia, o almenys intuïa, que algú com tu no podia deixar de banda la recerca 🙂
        Bona feina!!!