Homo Ludens


Com la gran majoria de posts que escric, tot comença amb una conversa i el record d’una anècdota. Trobes una cirera, estires, en surt una de nova i acabes veient l’arbre complet. Durant aquest mes de setembre la companyia de teatre Ron Lalá ha estat al teatre Poliorama  i, a més de poder gaudir de la seva obra “Siglo de Oro, siglo de ahora (folía)” he tingut l’oportunitat de mantenir converses offteatre amb alguns dels seus components i equip col·laborador en la obra. Precisament, durant una d’aquestes converses, vaig corroborar la importància que té, un cop més, el comportament dels usuaris respecte a quelcom que està envaint el nostre dia a dia: la tecnologia i molt en especial the next big thing, els wearables.

Tot parlant de l’arribada dels wearables (smart watches, google glass, smart textiles,etc…), en Diego Domínguez (tècnic de llums), em va regalar una frase que, al meu entendre, és una autèntica perla: “estem passant del homo sapiens al homo ludens (concepte agafat del llibre Homo Ludens)”… És a dir, estem canviant la manera en què ens relacionem amb el nostre entorn físic i social i ho fem amb el suport de les noves tecnologies. Els wearables són el següent pas.

Lluny queden els dies (i aquí va l’anècdota) en què jo rondava els divendres a la nit de festa per Barcelona amb els meus companys d’universitat, amb un telèfon mòbil a sobre – dels primers que varen arribar a mercat- i en que per avisar a casa que arribaria tard, m’amagava dintre d’una cabina telefònica i treia aquell aparell per trucar.

El meu pare era aleshores Director de Telefonia Mòbil d’una coneguda empresa de software i hardware i va ser dels primers en disposar d’un mòbil, d’aquí la facilitat per accedir a aquell aparell i també el punt de vergonya que tenia cada cop que l’havia de fer servir.

Avui dia, l’ús de la tecnologia en qualsevol àmbit del nostre dia a dia ja és un fet consumat i acceptat (especialment dintre del col·lectiu jove, que ja el porta al integrat al seu ADN).

Això em porta a pensar en com haurien d’evolucionar els dispositius mòbils i molt en especial els wearables, perquè és a través d’aquestes tecnologies i de com els usuaris les vagin adaptant que anirem cap a l’homo ludens del què em parlava en Diego.

Sobre aquest tema, recomano molt dues lectures amb la quals em vaig topar (beneïda serendipitat)  i que expliquen molt bé aquesta tendència, tot donant una aproximació holística al fenòmen:

Els wearables són el següent pas cap aquest canvi social i la manera en com ens interrelacionem amb ells i com els farem servir per interrelacionar-nos amb el nostre entorn és vital. Cal tenir molt en compte doncs que:

  • Quan dissenyes i desenvolupes una tecnologia, grups diferents de persones la utilitzaran de maneres diferents;
  • Grups de persones amb característiques similars utilitzaran una mateixa tecnologia de maneres diferents en funció del context (entorn);
  • Grups de persones amb característiques similars faran ús, o no, d’una tecnologia, de manera diferent en funció del context.

Tots els sectors industrials i de serveis es veuran impactats per la integració de tecnologies. Les necessitats de cada grup d’usuaris seran diferents i això s’haurà d’investigar.

Aquests fets no són un obstacle, més aviat són una oportunitat per a tot tipus d’indústria i de servei per trobar nous nínxols de mercats i si parlem del tercer sector i del sector públic, trobarem moltes noves utilitats.
Wearables
En el fons, al centre de tot plegat, sempre hi ha comportaments d’usuaris que generen necessitats que s’han d’anar cobrint i tenint les tecnologies adients, com les casem amb aquestes necessitats?

Per a qui ho vulgui veure, la resposta és fàcil i sí, és un tema de transferència tecnològica (i comercialització, segons es miri).

Leave a comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *